Ariadna Rodríguez, Premià de Mar

Entrevistem a Ariadna Rodríguez, tècnica del Museu de l’Estampació de Premià de Mar

On estem, Ariadna?

Això és el Museu de l'Estampació de Premià de Mar, un museu industrial que està ubicat a una antiga fàbrica de gas i que explica la història del procés de l'estampació tèxtil. Quan aquesta indústria de l'estampació va entrar en declivi a finals dels anys setanta, hi va haver un grup de persones de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals (AECC) que es van centrar a recuperar tot el patrimoni de les fàbriques que estava en perill de perdre's. Gràcies a ells vam poder conservar entre altres els fons de les empreses La España Industrial -que estava a Sants- o de l'empresa Lyon-Barcelona d'aquí Premià de Mar, que era l'única de Catalunya que tenia el revolucionari sistema d'estampació lionès, del qual posteriorment va néixer la serigrafia.

Per què hi ha aquesta relació entre Premià de Mar i la indústria de l'estampació?

El Maresme és una comarca tèxtil per definició des del segle XIX i a principis del segle XX Premià de Mar s'especialitza en l'estampació. Al començament hi havia diversos tallers que feien estampació tradicional, però l'any 1931 s'instal·la aquí la fàbrica Lyon- Barcelona que revolucionen el mercat amb la seva màquina d'estampació amb pantalles. Són els primers que ho fan a l'estat espanyol. I a partir d'aquí es crea tot un clima de fabricació secundària: s'obren altres fàbriques i es desenvolupa tot un teixit de tallers familiars que treballen per aquestes grans factories. Ben bé fins als anys vuitanta del segle XX, pràcticament tothom de Premià està treballant en aquesta indústria.

A quines peces del museu els hi teniu especial estima?

Hi ha una que a mi m'agrada molt que és un dels primers ordinadors pensats per a fer dissenys d'estampació; és dels anys setanta. I això clar no ho té tothom. També tenim teixits molt antics, entre ells uns que són coptes, d'Egipte. I després guardem un gran llegat en forma de dissenys, per exemple, tenim peces de la Lali Bas Dalí (familiar d'en Salvador Dalí) o de la Kima Guitart... Vull dir, que no només tenim la maquinària industrial sinó també els dissenys preparatoris i les peces finals.

Un altre element que ens agrada especialment són aquestes escultures contemporànies de l'artista Mariaelena Roqué, que van ser fetes el 2011 expressament pel museu. Es diuen Les Indianes Despullades i són nou peces magnífiques.

Hi ha més museus a Premià?

Sí, tot just acabem d'inaugurar el Museu Romà de Premià de Mar, que és una visita immersiva a un jaciment. Molt curiós i interessant. Es venen entrades combinades pels dos museus i en un sol dia els pots visitar tots dos. I després jo recomanaria a tothom que es passegés per la zona que hi ha per sota de l'ajuntament nou i de l'antiga fàbrica Lyon (que avui és una escola), ja que tot són cases de cos que és una cosa molt típica del Maresme. Sembla mentida ara, però eren casetes que al segle XIX es van fer per als obrers.

Parla'm de les festes de Premià de Mar.

Aquí tenim una festa molt particular que és la dels pirates i els premianencs, que coincideix amb les festes de Sant Cristòfor. El cas és que durant una setmana els pirates envaeixen Premià de Mar: es representa el desembarcament i la invasió amb un espectacle a la platja i llavors el poble passa a ser pirata; i l'últim dia de festa major, finalment, els premianencs recuperen la vila. Durant aquells dies la gent està dividida literalment en dos bàndols. O sigui, o ets pirata o ets premianenc, i la gent de poble vesteix els seus distintius i guarneixen els balcons amb els colors del bàndol al qual pertanyen... Nosaltres aquí al Museu de l'Estampació col·laborem amb la festa perquè tothom pot venir a estampar la seva bandera.

Els d'aquest poble teniu un malnom...

Sí, als premianencs se'ns coneix com a gafarrons (és un ocell petit) i hi ha diverses versions del perquè. La que més m'agrada a mi és la que diu que quan es va fundar el barri de mar de Premià -diferenciat del de dalt, l'actual Premià de Dalt- la gent que s'hi establí sempre cantava, però el problema és que sempre repetien la mateixa cançó, com els ocells quan canten. Per això els de Dalt quan els sentien cantar sempre deien "semblen gafarrons, semblen gafarrons"...

---

---